divendres, 20 de gener de 2017



Marina Salvador, directora  i professora l’ Escola de Burlesque Experience de Barcelona:
 
Per a mi, fusionar una sardana amb el burlesque m’ha aportat un sentiment de felicitat i alhora d’arrelament al país”.

 

 
 

 

Felip Vallejo

Hola Marina, explica’ns què es el Burlesque?
És un ball que aquí no és conegut, aquí no hi ha cultura del burlesque. Així com a Europa i als Estats Units està molt arrelat i fan molts festivals, aquí no és conegut. 

El burlesque son petites performance d’striptease parcials, mai no es queda despullat del tot, que es caracteritza per una actitud de desinhibició amb molt d’humor,  la paraula burlesque ve de burla, la capacitat de riure’s de tot inclús d’un mateix. I això és el que jo ensenyo a les classes.

Com i quan va sorgí la idea del sardanalesque?
A l’escola som unes quantes que ja ens movem a nivell professional, que inclús ja havíem sortit a la tv. Quan ja tens la ment molt creativa i desinhibida, doncs, veus la vida des d’un filtre molt divertit , amb idees esbojarrades, per riure una estona.

Un dia estàvem parlant de la sardana i vam fer el típic comentari de que al saltar com salten els pits. Vam pensar que si poséssim   unes mugroneres  amb pompons  podria ser molt divertit. Llavors vaig proposar-ho al grup avançat de l’escola - això era el mes de juliol- i de seguida es van apuntar. Vam preparar el  vestuari, comprar les espardenyes i muntar la coreografia, seguint el burlesque. I, Un cop tot fet,  vam gravar un vídeo per Barcelona.

I heu  arribat al programa "Tu sí que sí" de la Sexta ......
Sí, una de les noies que balla estudia la carrera de publicitat i màrqueting  i , ja que havíem ballat una cançó de La Trinca, la va compartir en el twitter de Josep Mª Mainat, fundador de La Trinca i de Gestmusic. I aquí va quedar la cosa, fins que ens van demanar que participéssim al programa.

Tenim l’anècdota que quan vam gravar el vídeo al carrer, com està prohibit despullar-se, vam haver de fer-ho amb sostenidor de color carn.  Aquí a la tv, cada noia va escollir el que volia fer.
 
I ara a la següent ronda?
Sí, no ens ho pensàvem. Presentem una nova performance totalment diferent.

Parlem  de què és per a tu la sardana? Com has viscut la sardanalesque?
Mira, la sardana en sí a mi m’aporta un sentiment d’arrelament al meu país que em dona una satisfacció que no em dona cap altra dansa, un sentiment d’identitat increïble, que potser molta gent no li dona el valor, però per a mi en te molt.  

I això és el que vaig sentir quan vam actuar. Clar que jo ho visc a través del burlesque, de la capacitat de riure’s de tot, de fer broma i divertir-se, però mai amb la intenció d’ofendre a ningú, sinó d’aportar una vissió divertida de les coses.

En aquells moments jo em sentia súper orgullosa, totes es sentien orgulloses. Per a mi el poder fusionar una sardana amb el burlesque m’aporta  un sentiment de felicitat que suposo que és el que pots sentir ballant una sardana a la plaça. Les danses donen molta identitat a cada cultura i enriqueix a les persones.

Per acabar, no puc deixar de preguntar-te que penses del comentari de Sílvia Abril, membre del jurat del programa?
Pots pensar el que vulguis de la sardana, però no calia   criticar-la.  Més enllà de que si és avorrida o no,   com tota activitat, aporta  felicitat a qui la practica.

Doncs, moltes gràcies Marina. Que vagin molt bé tots els projectes i sort en el programa!.

I lectors,  si voleu saber  més coses de la Marina i el burlesque, entreu a http://www.marinasalvador.com/ 



divendres, 22 d’abril de 2016

Eva Martínez, coordinadora de SardaTic: “Hem de normalitzar la cobla i la sardana entre els més menuts"

2500 nens i nenes aprenen la sardana de la mà de les noves tecnologies amb el SardaTIC

             
 

Eva Martínez, coordinadora de SardaTic: “Hem de normalitzar la cobla i la sardana entre els més menuts i la millor manera és dur-les a l’escola, de la manera més moderna i lúdica possible”
 




Aquestes darreres setmanes hem pogut veure a centenars d’escolars xalant de valent en les diferents trobades finals del projecte SardaTIC que s’estan celebrant per tot el país. 48 escoles, 23 poblacions i més de 2500 nens i nenes participen en aquest projecte que ensenya la sardana i la cobla de la mà de les noves tecnologies. Per saber de què es tracta i moltes coses més, parlem amb l’Eva Martínez, ideadora i coordinadora general del Projecte SardaTIC. 
 
Que és el SardaTIC?
És un projecte telemàtic, que va començar el 2012, i que està reconegut com a activitat de formació per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. L’ objectiu final és donar a conèixer als nens la cobla i la sardana d’una forma lúdica i moderna, on  no només aprenen a ballar, sinó que també descobreixen els vessants musical, històric i cultural. Es tracta de normalitzar la sardana, que els nens tinguin una primera experiència positiva.
Amb ell es pretén afavorir el treball en xarxa entre grups d’escoles mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Totes les activitats es fan en horari lectiu, excepte la ballada de final del projecte.

A qui va adreçat i quines passes s’han de fer per participar?
S’adreça principalment a alumnes de quart i cinquè de primària, encara que també ho poden fer els de tercer i sisè. A mitjans de juny aproximadament s’obriran les preinscripcions.1És en aquest moment quan les escoles, mitjançant els seus mestres de música, ens comuniquen el seu interès en participar i inscriure’s en el projecte tot determinant les classes que faran el projecte i el nombre d’alumnes que el desenvoluparan. En els mesos d’octubre i novembre es faran les inscripcions definitives.
 
Com va néixer la idea?
Va néixer de la meva inquietud per ensenyar la sardana a les escoles d’una manera  lúdica. Durant molts anys vaig tenir en ment fer alguna cosa, però no sabia el què. Més tard vaig entrar en contacte amb el multimèdia educatiu i les noves tecnologies i ja treballant com a mestre, vaig conèixer els projectes telemàtics on es tracta qualsevol tema mitjançant un personatge virtual que va demanant unes activitats als alumnes a través d’internet. Aquests projectes eren a nivell de tot Catalunya on totes les escoles estan al mateix blog.
A mi em va semblar millor que fossin a nivell de municipis, que ballar sardanes a la ballada del teu poble ho veiessin com una cosa normal. Així que em vaig posar a estudiar el funcionament dels projectes telemàtics i vaig escriure un primer esbós. Vaig pensar que un concert pedagògic de cobla enriquiria molt el projecte, així que vaig parlar amb en Xavi Piñol de la cobla Marinada. Ell, que estava ficat en concerts pedagògics, justament estava pensant en la possibilitat d’implementar el concert en programes d’ensenyament de la sardana. D’aquesta manera vam començar a treballar de manera conjunta desenvolupant un projecte totalment independent.
 
SARDATICelconcert2SARDATIC
 
 
Explica’m les activitats del SardaTIC
Comencen amb la presentació dels grups participants al blog mitjançant una fotografia del grup i un petit text que han de geolocalitzar en un mapa. També reflexionen sobre el que saben i el que voldrien saber sobre la Sardana i ho comparteixen amb les altres escoles. Un cop feta la presentació, comença l’aprenentatge de la dansa: el galop i la sardana, que també compartiran amb els altres grups, penjant vídeos o fotos.
Al cap d’unes setmanes, tots els grups assisteixen al concert pedagògic amb la cobla del SardaTIC, amb un conjunt d’onze músics especialment seleccionats per respondre als objectius del projecte: explicar d’una manera lúdica i didàctica  la cobla i els seus instruments. A partir d’aquí, faran una presentació de diapositives de forma col·laborativa entre totes les escoles del grup de treball o uns passatemps sardanistes.
En la recta final del projecte, a més de consolidar tot allò que han après,  una activitat més, la preparació de la ballada: pensar el nom de la colla, realitzar un banderí i presentar-lo als altres en el blog, pensar com aniran vestits, etc. I finalment, la ballada final, on es trobaran amb totes les altres escoles de la població que hi participen per a fer un galop i ballar una sardana de 5 tirades i, fins i tot, fer algun punt lliure.  
 
Quant costa participar?
El preu per participar al Projecte SardaTIC és de 30 euros per grup-classe, més 5 € de l’entrada al concert per cada nen. En algunes localitats aquests costos els assumeix l’Ajuntament i/o l’Agrupació Sardanista.
 
Com s’organitza tot això?
El projecte SardaTIC es du a terme durant el segon i tercer trimestre del curs escolar principalment a l’hora de música , i està coordinat des de cada escola per un mestre, a ser possible l’especialista de música, que és l’encarregat de vetllar pel seguiment de les activitats i el compliment del calendari en la seva escola. Algunes activitats es poden fer en altres matèries així que cada escola escollirà la manera de treballar que li vagi millor per a cada activitat.Amb una pissarra digital o un simple projector ja es poden realitzar les activitats. Cada escola decideix la metodologia que es vol emprar per a realitzar el que es demana de penjar al blog en cada una de les activitats.
 
I els professors quina formació i/o suport tenen?
Els mestres disposen d’una formació inicial (a mitjans de gener), d’un espai “moodle” accessible amb contrasenya que conté la guia didàctica, el calendari de treball, recursos varis, tutorials d’eines informàtiques, fòrums, el vídeo de com es balla la sardana, etc. i d’un acompanyament per un coordinador de grup que els ajudarà en tot el que necessitin durant la participació.
 
Per a més informació entreu a http://www.sardatic.cat/
 
Per acabar us deixem amb imatges de la ballada de cloenda a la població de Vilassar de Dalt, el passat 20 de març, en un vídeo ofert per la Carme Pruñonosa:
 

dimecres, 27 de gener de 2016

ES CELEBRA LA 1ª MOSTRA “SOM CULTURA POPULAR” AMB UNA IMPORTANT PRESÈNCIA DEL SARDANISME



Joaquím Rucabado, President de la Confederació Sardanista de Catalunya:

L’Ajuntament de Barcelona ha tingut un gran encert en la creació d’aquest espai de debat i reflexió multidisciplinar”.
 
Actuació de la colla Xàldiga el dissabte per la tarda / Imatge: G.S. Maig

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a les instal·lacions de la Fabra i Coats al barri de Sant Andreu de Barcelona la 1ª edició de la Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona Som Cultura Popular.
Ha estat un punt de trobada on les federacions i coordinadores dels diferents sectors de la cultura popular han intercanviat neguits i experiències, a la vegada que han tingut l’oportunitat de fer-se visibles en un ampli sector de públic. Hi ha hagut debats, conferències, cursos de formació, presentacions, exposicions divulgatives, assemblees d’entitats, actuacions, tallers, jocs, mostra de publicacions, etc.

 
Joaquím Rucabado, President de la Confederació Sardanista de Catalunya, ens explica quina ha estat l’aportació del Sardanisme a la mostra:  La Confederació Sardanista hi ha participat de forma activa amb sengles tallers d’aprenentatge de sardanes per a escoles (divendres) i públic en general (dissabte), la presentació del llibre La nostra estimada sardana, amb textos de Marcel Casellas i il·lustracions de Mariona Millà i el debat-presentació de la Guia de Mitjans Sardanistes, cens dels mitjans sonors, escrits o digitals amb continguts sardanistes.
En el Museu Nòmada la sardana també hi ha estat present amb dues exposicions: La difícil senzillesa, Joaquim Serra, aportada per l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, i La sardana al Vendrell: dels orígens a la difusió internacional d’un símbol, aportada per l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès i Dansaires del Penedès.
A l’espai de les pantalles, la sardana va ser-hi present amb els documentals: Generació tenora i La sardana, dansa nacional?. I a la plaça Can Fabra s’hi va fer una ballada molt participativa amb la cobla Sant Jordi i l’exhibició de la colla Xàldiga.”
 
Quina valoració se’n fa des de la Confederació?
El balanç d’aquesta fira és positiu. Un experiment d’aquesta volada requereix d’un esforç organitzatiu considerable que ha superat amb escreix les previsions més optimistes. Més de 13.000 persones han visitat la mostra i han pogut constatar la riquesa del patrimoni immaterial de Barcelona i de Catalunya. Un aparador de la cultura popular que enceta un camí esperançador amb una programació biennal. L’Ajuntament de Barcelona ha tingut un gran encert en la creació d’aquest espai de debat i reflexió multidisciplinar.”

diumenge, 9 de juny de 2013

JOAQUIM RUCABADO: “LA MEVA FITA ÉS POSAR EN MARXA LA CONFEDERACIÓ SARDANISTA DE CATALUNYA, DESPRÉS......... JA VEUREM”


Imatge: J. Rucabado

JOAQUIM RUCABADO, president de la Federació Sardanista de Catalunya

 “NOMÉS ANANT JUNTS I DEMOSTRANT EL QUE REPRESENTEM A NIVELL SOCIAL I ECONÒMIC DINTRE DEL PAÍS, SERÀ QUAN NOSALTRES PODREM ACONSEGUIR DE L’ADMINISTRACIÓ TOT ALLÒ QUE PRETENEM”
 
“LA CIUTAT PUBILLA HA ESTAT  UN ELEMENT COHESIONADOR DEL PAÍS MOLT IMPORTANT I SI NO S’HAGUÉS FET, S’HAURIA D’HAVER  INVENTAT UN ALTRA COSA, PERQUÈ FEIA FALTA”
 

A un any i escaig d'assolir la presidència de la FSC i a dos mesos de presentar el projecte de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado, ens ha atès molt amablement  per respondre les preguntes d'aquesta entrevista.
Felip Vallejo
 
- Quines han estat les teves passes en el món de la sardana?
Vaig començar a ballar amb 15 anys i,  com molta gent de Barcelona, ho vaig fer a les ballades  de la plaça de Sant Jaume.  De seguida em van venir a buscar les colles i vaig començar en competició a la colla Groc Rogent. A l’any vaig entrar a la colla Rosa de Sant Jordi on vaig estar pràcticament  tota la meva vida de competició,  excepte un any i mig, que vaig ballar a la colla Pedraforca, quan vaig conèixer a la meva parella. També vaig col·laborar en l’organització de ballades i aplecs a Sant Cugat del Vallès i a La Floresta, on vivia, i en el programa de sardanes  d’en Jordi Puerto a Ràdio Joventut, primer, on  vam engegar el Concurs de la Sardana de l’Any, i a Ràdio Barcelona després. Per raons professionals, vaig haver de deixar-ho tot, àdhuc vaig estar treballant  a l’estranger i per tant, vaig estar una llarga temporada allunyat del món de la Sardana.
L’any 2000 torno a Catalunya  i reprenc el contacte amb el món sardanista, tant en el poble on visc, Vilassar de Dalt, com a través de la FSC, quan em suggereixen participar i col·laborar en la represa del certamen de la Sardana de l’Any, cosa que, evidentment, em va fer molta il·lusió. Primer al costat d’Ignasi Piñol, el primer any, i, a partir del segon, ja com a coordinador del concurs.
I així fins l’any passat en el qual el llavors president de la FSC, en Bartomeu Duran,  va comunicar que no es presentaria a la reelecció i vaig pensar que era el moment de començar a canviar la manera de fer les coses, em vaig presentar,  i aquí estic.
-  Es parla molt  de la dissociació  entre les colles i la resta del  món sardanista, per altra banda, veiem que molts dirigents actuals en tots els àmbits sardanistes provenen o han passat per les colles ..........
Sí,  jo crec que és fruit d’una època. Als anys 60, 70 i 80 l’àmbit de les colles era el que estava més desenvolupat i organitzat,  i és normal que, amb tanta gent que ha anat  passant al llarg d’aquests anys, en trobem molts d’ells involucrats actualment en la part organitzativa de la Sardana.
Penso que el problema no ve tant de ”colla i no colla”, si no que potser  els antics dansaires de colla o gent, com jo, que en la seva joventut ha ballat en colla, el que troba a faltar avui en dia és més implicació, més compromís per part de les colles. Abans el compromís era amb la sardana, anàvem a concerts, aplecs, etc. i arreu s’hi podia trobar gent de colla.  Potser avui el compromís es té amb la seva colla, el seu campionat  i és difícil veure’ls en altres manifestacions sardanistes  d’una forma tant general com abans.
-  i si parlem de la joventut avui.......

L'Aplec Jove 2013 de Juneda / Imatge: F. Vallejo
Bé, si parlem de la joventut a la Sardana, hem de generalitzar i dir que és el problema de la joventut d’avui en dia. Si mirem altres manifestacions culturals i esportives, veiem que els passa el mateix. Cada vegada més el jovent busca l’activitat del moment  en lloc del compromís a mig o llarg termini, per anar canviant, diríem que és més “tasta flors”. Per aquesta raó, la nostra feina ha de ser la de posar una flor ben maca que l’atregui i quan la tasti quedi impregnat de tal manera que no marxi, o retorni més endavant. 
- Després d’alguns anys a l’estranger, tornes a Catalunya i et trobes amb la FSC en marxa des de fa anys. Comparant avui els estatuts  inicials de la FSC i els del projecte de la CSC veiem que pràcticament són iguals, han passat més de 20 anys i aquells objectius encara no s’han assolit.........
Una de les coses que jo em trobava a la FSC encarregant-me del Concurs de la Sardana de l’Any,    -evidentment formava part de la junta- era que es parlava de molts temes i havien moltes coses que jo no les acabava d’entendre. Perquè veia que cadascú, no dintre la junta de la FSC sinó en el món sardanista, semblava que anés una mica pel seu costat. Quan deies de fer una cosa conjunta amb la UCS et miraven de reüll, quan deies d’aglutinar tots els cursos de sardanes també et miraven malfiats, .......  vaig comprendre que aquí hi havia alguna cosa que fallava.

Llavors vaig estar mirant tot el procés de creació de la FSC, quines persones la van crear, amb quins objectius, els estatuts, i es clar, la meva gran sorpresa va ser veure  que s’havia creat amb uns objectius molt clars d’unitat, per aixoplugar totes les pràctiques sardanistes sota un mateix sostre, i que totes aquelles bones intencions s’havien quedat a mig camí. El per què, no el sé. A les hores vaig entendre que si la FSC havia de seguir s’havia de refundar, reprenent aquells objectius inicials i portant-los a la pràctica. Al  mateix temps, havia establert  converses  amb el  president de la UCS, en Santi Ferrerfàbrega, i amb   Salvador Margarit  qui,  amb gran sorpresa meva, va presentar-me un projecte amb el qual coincidíem quasi bé  al 90%.  Quan vaig  començar a explicar aquest projecte vaig tenir la gran sort que vaig trobar el suport dels membres més joves de la junta i de moltes persones de fora d’ella  i tots em van animar a desenvolupar-lo.
Als pocs dies també hi havia eleccions a la UCS i en Santi Ferrerfàbrega s’hi presentaria amb el mateix projecte.  I evidentment, amb aquesta confiança, vaig comprendre que havia arribat l’hora de presentar-me a les eleccions.

Junta Diectiva  de la FSC /  Imatge: FSC
Una vegada elegits presidents, en Santi i jo, va ser quan vàrem començar a aprofundir en aquest estudi posant-se a treballar junts el mateix Salvador Margarit per la UCS i en Joan Casals per la FSC. Junts hem engegat aquest procés de refundació de la Federació, que al final esdevindrà en la conversió en Confederació, degut a l’existència de vàries federacions legalment constituïdes, la UCS, la Federació de Lleida, de Girona......

- Que significarà per a les entitats?
Totes les entitats passen a ser membres de la CSC, i s’adheriran a la Federació del seu àmbit territorial -en l’actualitat, provincial- i a tantes  divisions  modals com pràctiques sardanistes facin. Així, una entitat estarà directament representada a l’assemblea de la seva federació territorial i a les modals, UCS, Aplecs, i totes aquelles que es vagin formant. Finalment aquestes Federacions seran les que formin la CSC.
- Llavors, un primer pas seria la formació d’aquestes federacions territorials ........
Avui, que funcioni a ple rendiment, només tenim la Federació de Lleida, que ha servit de model, la de Girona s’ha constituït però encara no està engegada, i s’hauran de constituir les de Tarragona i Barcelona. El que passa és que no ens esperarem  a que estiguin totes creades, el procés seguirà i, a mida de que es vagin constituint, anirem omplin totes les caselles de l’organigrama.
Aquestes federacions seran les que treballin als territoris  i la CSC s’ocuparia dels grans temes de caire nacional, Ensenyament, La Sardana de l’Any, la Capital de la Sardana, etc.
- De totes maneres, els  primers  contactes amb els  territoris per anar, com dius, omplint totes les caselles es fonamental.....
Evidentment, per això ja fa temps que n’estem parlant, que estem fent aquesta labor didàctica o comunicativa,  i que a partir d’ara haurà de ser més forta. Això vol dir que ho  hem d’explicar a les entitats  perquè ho entenguin i després comprenguin la necessitat d’anar tots junts.
- Parlem ara de la relació amb les administracions, serà la CSC la única qui truqui a la porta de la Generalitat?
Sí, nosaltres pretenem que sigui la CSC qui tingui la relació amb la Generalitat, qui negociarà directament amb ella la subvenció que ha de rebre el món sardanista,  i la seva distribució a tots els àmbits.  A nivell provincial, si parlem de les Diputacions, seran les Federacions de cada un dels territoris les que tindran el contacte per negociar les subvencions pertinents. I finalment, a nivell local, seran les pròpies entitats qui parlaran amb els ajuntaments.
De forma general, la CSC seguirà el que es diu el principi de subsidiarietat, el que pugui fer una entitat de rang inferior no cal que ho faci la de rang superior.
- L’important, es que davant de la Generalitat, només es tingui una sola veu i que tingui la força de “som tants i som tot el país”......
Correcte, la idea és la de fer pinya, perquè estem convençuts que només anant junts i demostrant el que representem a nivell social i econòmic dintre del país, serà quan nosaltres podrem aconseguir de l’administració tot allò que pretenem. No solament a nivell de subvencions, sinó també de suport  institucional i comunicatiu, perquè aquests són temes que també tenim pendents  de solucionar.
- S’ha enviat a totes les entitats la documentació amb el projecte d’estatuts per la presentació d’esmenes.   S’han rebut moltes?
D’esmenes, la veritat,  no s’han rebut moltes. El que sí hem rebut força comentaris de gent que ja tenia ganes que emprenguéssim aquest camí i que denoten que la gent està molt animada. Hi ha qui també està preocupat perquè tot aquest enrenou comportarà molta feina. Serà una mica com regirar tota la estructura sardanista, però la gent està il·lusionada amb aquest projecte i per això penso que tirarà endavant amb l’esforç i la participació de tothom.
- El proper pas serà la dissolució de la FSC?
No, la Federació no es dissol. Totes les entitats federades hauran de fer una assemblea extraordinària per aprovar la conversió de la FSC en Confederació. Llavors les federacions existents integrades a la Federació també hauran de fer el mateix. Les entitats que no estiguin en cap federació, modal o territorial,  hauran d’acceptar d’integrar-se a alguna.
L’objectiu és arribar a l’octubre amb les assemblees extraordinàries fetes i constituir la CSC al novembre-desembre, de forma que abans d’acabar l’any ens poguéssim presentar a l’administració i treballar ja com a CSC l’any vinent.
- Sense J. Rucabado es podria haver engegat  aquesta transformació?
Jo penso que es podria haver fet si hagués aparegut una altra persona amb el mateix temps que tinc jo per dedicar-me al projecte i que hagués assolit el recolzament necessari. Estic pre-jubilat i això vol dir que tinc temps per a fer moltes coses, tinc temps per pensar, per reunir-me i veure de convèncer  moltes persones.
- un punt al teu favor potser podria ser la teva poca o nul·la activitat “política” dins el sardanisme
Possiblement per això he tingut crèdit. Potser per això la gent ha confiat en mi, perquè diguem-ne era una persona que no estava viciada com aquell qui diu. Gairebé era verge, vaig entrar a la Federació només per portar el certamen de la Sardana de l’Any, i, encara que cada vegada vaig anar agafant més coses, la meva idea no era dirigir res.
Però veient com anaven les coses i veient que cada vegada les administracions es posaven més dures i les entitats semblava que estessin més desateses, va anar creixent en mí la idea de refundar la FSC. 
No és un projecte solament meu, el que passa és que jo m’he pogut dedicar i he trobat gent que m’ha seguit . Sóc conscient que és un tema que costa i que necessita molt de temps lliure per part de les persones que el porten a terme.
- Abans has parlat de que tractar a nivell de la Federació, els àmbits concrets, colles aplecs, etc, pràcticament no es podia fer.  Es trencarà aquest tabú, o ja s’ha trencat....?
Jo penso que ja s’ha trencat.
Crec que allò de que la unió fa la força és més vàlid que mai. Hem d’anar tots plegats. Si cadascú ho fa per la seva banda no anirem enlloc. I afortunadament, aquelles reticències que podia haver-hi en certes persones estan desapareixent, d’una banda per raons naturals, ja que molta gent, dissortadament, ja està traspassada, o és molt gran, i d’altra perquè la gent gran que queda  està veient que aquelles postures radicals que hi havia fins no fa tant  no condueixen enlloc, i que s’han de renovar i actualitzar. I aquesta feina és la que estem fent.
- Tenim un gran exemple d’unitat, que tothom ha felicitat, com és la transformació de Ciutat Pubilla a Capital de la Sardana
Evidentment. Però, mira, fa poc, encara algú publicava que això no s’havia d’haver fet mai, que la Ciutat Pubilla era el que era i el que representava....
Concurs Capital de la Sardana 2013 / Imatge: F. Vallejo
La Ciutat Pubilla ha estat un esdeveniment molt vàlid, un element cohesionador del país molt important i si no s’hagués fet, s’haguera d’haver  inventat un altra cosa, perquè ha fet falta durant molt de temps. El que ha succeït és que, com en d’altres activitats, passava el temps i sempre era el mateix. La societat anava canviant i la Ciutat Pubilla s’havia quedat anquilosada, amb anacronismes, com podia ser el mateix nom de Ciutat Pubilla. 
I finalment, va arribar un fet cabdal,  a partir d’ Organyà ja no es va rebre cap més sol·licitud de cap poble, cap ciutat  per a  ser  Ciutat Pubilla. Es va suggerir, pressionar, per buscar successora per Organyà no en vàrem trobar. I, evidentment, la C. P. va morir, no l’hem matada com diuen alguns, va morir d’inanició. Perquè si un fet no interessa no li hem de dedicar recursos ni energies.  El que hem de fer es buscar una fórmula perquè reneixi i s’actualitzi. Però clar, conservar el nom de Ciutat Pubilla ........., amb tot el meu respecte per les 51 ciutats pubilles, per les pubilles de la sardana, i per tot allò que implica i  la seva  extensa història, avui en dia no vèn.
Llavors, a la FSC vàrem decidir que hi havíem de fer alguna cosa, ens vam reunir en  “comitè de savis” ,que diem, per a inventar-nos una altra història. I aquí va ser quan va sorgir la necessitat de fer un plantejament  unitari, ens vàrem ajuntar tots –FSC, UCS i OBP- per  aconseguir un projecte comú que dinamitzés el món de la sardana. I així va néixer la Capital de la Sardana.
- L’Obra del Ballet Popular, precursora entre moltes altres coses de la Ciutat Pubilla,  ha estat històricament un element clau per entendre el sardanisme d’avui. Quin paper creus ha de tenir en aquesta nova etapa?
L’OBP  va néixer als anys 50 en un moment en que no havia res creat en l’àmbit de la cultura popular. Llavors va servir per aixoplugar tothom, principalment la Sardana i els esbarts. La feina que ha fet ha estat magnífica, i no hi renuncio ni molt menys, forma part de la nostra història, no només de la sardana i dels esbarts, si no de la mateixa Cultura Popular.
Ara, avui en dia, amb la FSC o la CSC, l’OBP te raó de ser? Doncs, no ho sé. Per què va arribar a  plantejar-se la seva dissolució en un moment determinat? Potser perquè les mateixes entitats adherides no ho veien gens clar. ... Tampoc crec que tingués un projecte de futur engrescador, a banda del d’anar fent la viu-viu. 
Després, hi ha els esbarts, pels quals, històricament, l’OBP ha estat l’element aglutinador, i que ara crec que tenen un paper a jugar, principalment, el d’agrupar-se en una sola entitat. M’atreviria a dir, que dins la Cultura Popular, una de les reestructuracions pendents és la dels esbarts.
L’OBP, en el moment en el qual els esbarts s’uneixin, sigui a la mateixa OBP, donant-li vida pròpia, o sigui dintre de l’Agrupament d’esbarts, si decideixen fer-ho en aquesta altra entitat, haurà de decidir el seu futur. Nosaltres no tindríem cap inconvenient en que s’integrés a la CSC com el departament d’estudis i arxiu històric de la Sardana.
Ara toca doncs, que l’OBP, es defineixi.
- Andorra, Catalunya Nord,... quin paper tindran en aquesta nova etapa amb la  CSC?
Nosaltres, evidentment, els volem integrar a la Confederació. Haurem d’estudiar legalment com es pot fer. I si no fos possible, com a mínim, buscarem la fórmula per a que hi siguin representats i puguin participar-hi.
- I ja per acabar,  es presentarà Joaquim Rucabado a la presidència de la CSC?
Doncs, no ho sé. Jo no sóc gens personalista, no tinc cap interès en ocupar cap lloc. Si més endavant penso que dins la nova organització continuo sent útil, evidentment, alguna cosa farem. Però d’antuvi no tinc cap interès, la meva fita és aquesta, posar en marxa la CSC, ...... després ja veurem.  

- Moltes gràcies Joaquim per aquesta estona que ens has dedicat.  Molt èxit amb aquest projecte i esperem, de debò, serveixi per tot allò  pel qual s'ha dut a terme.